Ce livre retrace l'histoire de l'intervention française en Catalogne juste après la Révolution catalane de 1640, et jusqu'à la fin du siècle. Il analyse l'intérêt français pour la Catalogne, objet de désir face à la monarchie hispanique, et il examine la politique d'instrumentalisation menée par les représentants français, fins connaisseurs de la réalité du pays. De cette réalité ont émergé deux axes d'étude ; d'une part, les élites catalanes qui avaient construit un discours juridique et politique contraire à l'Espagne et favorable à la France et d'autre part, le destin du Roussillon qui reste sous souveraineté du roi de France en 1659 (traité des Pyrénées) mais aussi aux mains des Catalans réfugiés du Principat. En quelque sorte, nous y trouvons les éléments nécessaires pour obtenir une réponse à la question de l'opposition catalane à la France lors de la guerre de Succession d'Espagne, alors que les Catalans et la France avaient bel et bien été alliés en 1641. L'historiographie européenne s'étant beaucoup centrée sur l'Europe septentrionale de Louis XIV, cette étude veut apporter davantage de lumière sur la politique française au sud de l'Europe au prisme du cas catalan. Un territoire qui reste depuis lors à l'ordre du jour de l'agenda français jusqu'au XVIIIe siècle, et bien au-delà.

Si un àmbit s'erigeix com eminentment transdisciplinar, aquest és precisament el de l'estudi dels escrits personals, i més en l'època moderna. Historiadors, filòlegs, lingüistes i antropòlegs, entre altres, han hagut de compartir, aprendre uns dels altres i fer propostes contínues. L'estudi en comú dels casos d'àmbit especialment hispànic (català, valencià o castellà) i també europeu (italià i francès) té molta raó de ser. La llengua no és un dels fets fonamentals, sinó que també hi trobem raons de tradició escrita, jurídica, familiar, religiosa, econòmica, etc. que en el detall poden fer emergir diferències intangibles a primera vista. I, al contrari, l'anàlisi en la comparativa afavoreix els punts comuns, el coneixement de casos similars temàticament i cronològicament, que altrament haguessin quedat encoberts. En aquest llibre, el cas català apareix com un primer pas de comparativa més extensa, tenint en compte els esforços i aportacions fetes en aquest sentit fins a dia d'avui. Així, tot i existir una recerca similar, sovint metòdica i profunda, en països i territoris com Dinamarca, els Països Baixos, Lituània, Suïssa o Alemanya, entre d'altres, el llibre s'apropa a una visió més meridional de la qüestió, mantenint sempre en una mirada especial el cas anglès, ja que ha estat el bressol de la recerca local que ha potenciat els llibres personals en aplicació a la història, especialment.